7.png
PLA ESTRATÈGIC PARTICIPATIU
FEM GARROTXA

El Pla Estratègic Participatiu Fem Garrotxa és un document únic; una brúixola que ha de guiar el desenvolupament de la Garrotxa els propers anys, una guia creada de manera participatiav i activa per moltes persones de la comarca.

CONSULTA EL CONTINGUT DEL PLA ESTRATÈGIC:
CONTEXT

El camí que ens porta fins aquí té l’inici en l’encàrrec del president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach Garriga, que va demanar de buscar una estratègia per fer front, amb garanties, als problemes complexos que es presenten actualment a les nostres societats, una mirada al present i al futur. Va demanar, també, establir un sistema de suport a la decisió basat en la confiança i la col·laboració entre els diversos actors de la comarca. Pensant com resoldre aquesta demanda, ens vam adonar que les estratègies que fins ara s’havien utilitzat per fer front als problemes ja no resultaven efectives per resoldre els problemes d’elevada complexitat que avui i en el futur ens tocarà d’afrontar. Les eines de què disposem estan pensades per segmentar i simplificar els problemes, afrontant-ne la resolució per parts, una lògica de pensament que també es transcriu cap a la lògica organitzativa. És així com ens trobem amb una organització estructurada en seccions i grups de treball estancs preocupats per resoldre i entendre una única part del problema, en la qual s’obvia una visió conjunta de la realitat i no es determina si les solucions proposades tenen afectacions negatives envers el conjunt. Un dels objectius principals del Pla estratègic és buscar estratègies de resolució que abordin les solucions als problemes de manera global, i no s’oblidin de les interaccions dels diversos segments ni de les dinàmiques externes que hi tenen relació i interactuen. Creiem que ens cal tenir la visió holística i sistèmica de la realitat ben present per resoldre realment els problemes. Així doncs, ens cal modificar tant el model de funcionament de les nostres estructures, com ser capaços d’avantposar l’interès comunitari per sobre dels interessos individuals. És així com es planteja el Fem Garrotxa, amb la voluntat de posar en marxa una metodologia que ens ajudi a tirar endavant un procés amb noves eines i estratègies de present i de futur per a la Garrotxa.

 
 
EL FEM GARROTXA; UNA MANERA DIFERENT D’ABORDAR UN PLA ESTRATÈGIC

Aquest projecte no es pot entendre com un Pla estratègic clàssic en què la mateixa Administració, amb més o menys participació, duia a terme una diagnosi de la realitat i proposava un seguit d’actuacions que volien complir amb una visió estratègica de futur, restringida com a molt als participants en la definició del projecte. El Fem Garrotxa es parteix de la voluntat i les esperances d’una part important de la població que ha manifestat els seus interessos i la seva visió de com voldria que evolucionés la comarca cap a un futur més sostenible. Inicialment s’havia plantejat un marc temporal de deu anys (2020-2030), i s’havia fet d’aquesta manera aprofitant la coartada formal de treballar sobre la base de l’Agenda 2030 de l’ONU; no obstant això, el model que s’ha estructurat s’ha d’entendre com totalment atemporal, donat que la revisió i l’adequació del programa general es pot fer cada vegada que sigui necessari. Això és possible donades les eines de seguiment i avaluació que s’han dissenyat: D’una banda tenim l’Observatori per al desenvolupament sostenible de la Garrotxa (ODSG), que té una periodicitat anual i ha de donar una visió clara de quins són els principals punts de conflicte i quins els incompliments respecte a les propostes dels reptes, per tant, ens dona pistes clares sobre el que cal treballar i millorar en un futur. D’altra banda tenim la Comissió de Seguiment i Avaluació (CSA), que serà l’encarregada de posar sobre la taula i evidenciar les discrepàncies que es puguin presentar entre la programació feta i les necessitats derivades de la realitat de cada moment.

LA GESTIÓ I L’EVOLUCIÓ TEMPORAL DEL FEM GARROTXA

El Fem Garrotxa proposa una estructura de manteniment que segueix la voluntat de mantenir els controls, seguiments i avaluacions a llarg termini del objectius i reptes proposats. Una estructura capaç de poder replantejar les estratègies de futur sempre que es vegi necessari i amb la profunditat que demanin les circumstàncies; per tant, esdevé una estratègia efectiva per permetre l’adaptació als canvis futurs. Ha de permetre el manteniment i seguiment amb una estructura de personal mínima. Cal tenir en compte que la gestió dels ODG ha de dependre directament de la presidència del Consell Comarcal de la Garrotxa com una entitat independent i no influenciable, i que té autoritat i ascendència reconeguda davant dels diversos grups que conformen la comunitat tècnica i la resta d’actors implicats en el projecte.

 

L’Observatori per al desenvolupament sostenible de la Garrotxa (ODSG) es veu com l’eina encarregada de recollir, elaborar i gestionar la informació de seguiment i control generada per la comarca en el marc del Fem Garrotxa i emetre anualment un informe d’evolució de seguiment i desenvolupament del projecte. La informació per elaborar actualment l’ODSG procedeix de diverses fonts: sistemes de dades generals com l’IDESCAT, OTMP o AQUAS; de dades locals com ajuntaments i el Consell Comarcal de la Garrotxa; dels serveis sectorials com DinàmiG, CASG, SIGMA, ADRINOC o Turisme Garrotxa; de les activitats econòmiques de la comarca i, en un futur, informacions de caràcter personal a través de l’aplicació de ciència ciutadana o enquestes. Tota aquesta informació és necessària per poder fer el seguiment i avaluació de les accions clau i els reptes proposats. Per fer la recopilació de dades d’una manera eficient, es busca que les dades formin part dels quadres de comandament dels serveis tècnics implicats, per fer més robusta, fiable i continuada la provisió de la informació. Les dades es recullen en una base de dades globals crues, que en faciliten una gestió posterior; la captura d’aquestes dades es fa a través de fonts diverses i pot ser mitjançant la creació d’API’s (es vol que sigui així en el major nombre de casos possibles), extracció cartogràfica o entrades manuals al sistema per part dels tècnics acreditats per fer-ho. Les dades de la base de dades són les que s’utilitzaran en el motor d’indicadors per tal de fer els càlculs i generar els indicadors que donen idea de l’evolució i seguiment dels reptes i les accions clau.

La presentació de les dades es fa gràcies al mòdul de presentació, que es conforma en tres visualitzacions diferents: numèrica (gràfica), cartogràfica (mapa) o semafòrica (visualització de les dades segons els rangs de compliment dels reptes i accions clau definit en el programa). La gestió de les dades es proposa d’aquesta manera per assumir que avui tenim una informació i un coneixement respecte al compliment dels indicadors proposats més aviat escàs; al seu torn, no tenim del tot clar que els indicadors triats siguin els millors per donar resposta als reptes plantejats. Sembla convenient, doncs, començar amb els coneixements de què disposem. El fet de separar el motor d’indicadors de la base de dades vol donar més agilitat i seguretat de futur a tot el model, ja que disposar de manera separada la informació ens permet canviar el càlcul, l’algoritme, l’indicador i, de manera automàtica, tenir els nous valors de tota la sèrie històrica. Per tant, ens permetrà en un futur millorar el coneixement i comparar realitats que avui dia encara no tenim clares.

EL FEM GARROTXA I LA VISIÓ SISTÈMICA

Com ja s’ha explicat anteriorment, l’enfocament de manera parcial dels problemes ja no en permet la resolució, però ens trobem que els objectius es presenten de manera individual; així doncs, en realitat no es poden enfocar d’aquesta manera i obliguen a una visió sistèmica de tots. Aquesta nova manera d’enfocar la globalitat és sens dubte molt més complexa, però ens ha d’ajudar a donar millors respostes a les problemàtiques complexes amb què ens enfrontarem en el futur. És una nova manera de treballar a la qual no estem acostumats. Les nostres organitzacions s’han estructurat temàticament i amb el pas del temps s’han acostumat a resoldre els encàrrec que tenien de manera individual i parcial; els nostres equips treballen de forma aïllada i, tot i tenir un bon o alt nivell d’especialització, no perceben ni exploren les afectacions que les accions que proposen o desenvolupen poden tenir en el conjunt de la comarca i per a la sostenibilitat.

 

Al Fem Garrotxa, aquesta problemàtica l’abordem des d’un punt de vista d’interrelacions creuades entre els diferents objectius, de manera que s’estudien els efectes de donant (efectes que l’objectiu o repte estudiat pot tenir en altres objectius o reptes) i de receptor (conseqüències que l’objectiu o repte pot rebre per part d’altres objectius o reptes) . Aquesta dinàmica genera una matriu d’interrelacions que cal tenir molt present en el moment d’avaluar les accions proposades. Cal tenir en compte l’elevada complexitat que es genera en la matriu, ja que no només interaccionen els objectius, els reptes i les accions, sinó que en funció del seu grau de compliment, la intensitat de les interaccions varia. Les relacions que es donen s’han d’avaluar en relació amb els rangs definits en les eines de seguiment (per una gran part de casos recollits com: òptim, acceptable, regular i deficient) i també sota la consideració de donants o receptors. És fàcil veure que en aquestes circumstàncies la complexitat de tot el procés augmenta de manera significativa i que caldrà disposar d’eines matemàtiques i estadístiques de suport a la diagnosi per fer possible l’anàlisi de les dades generades. Aquesta és la que pensem que ha de ser una de les tasques assignades a l’ODSG: respondre i emetre judicis fonamentats amb la informació disponible respecte a les propostes d’accions i actuacions que es puguin proposar, sempre en relació amb l’avanç cap a una major sostenibilitat del territori.

SI SOM GARROTXA, FEM GARROTXA!

Cal entendre que la implicació en el desenvolupament del Fem Garrotxa no correspon de manera directa a uns interlocutors determinats; així doncs, el desenvolupament real del projecte correspon a tota la població de la comarca. Cada persona, grup, associació o ens, en funció de la seva responsabilitat, afinitat, recursos, voluntats i compromís, pot proposar i assumir el desenvolupament d’accions que permetin avançar en el compliment dels reptes recollits. Aquesta dinàmica de treball, diferent de la seguida fins avui dia, permet que totes les persones de la Garrotxa tinguem responsabilitats directes respecte al compliment del projecte i, per tant, tots plegats serem interpel·lats de manera contínua en la resolució dels reptes.

 

Ciutadans, empreses, entitats i Administració han d’informar l’ODSG dels resultats de les accions que emprenen en el marc del Fem Garrotxa, una obligació addicional d’aportació d’informació i dades que permet avaluar les accions en relació amb el compliment dels objectius i reptes. Tot i l’aprovació del Pla per part dels òrgans polítics de la comarca, això no els obliga al compliment de tots els reptes més enllà d’aquells que els estan directament assignats. El compromís de desenvolupament conjunt del Pla porta a un repartiment de les obligacions de compliment dels objectius i els reptes, de forma individual, cooperativa, compartida o mancomunada entre tots els actors que se senten interpel·lats i implicats en cada un dels reptes i objectius.

 

El canvi real i estratègic en aquest procés s’ha de veure amb el control mutu que podem exercir sobre la resta i, per tant, també sobre nosaltres, i que ens obliga a assumir les nostres responsabilitats i a treballar de manera conjunta. Es tracta de generar un entorn de confiança i col·laboració per abordar aquesta transició cap al canvi en la manera d’abordar i enfrontar els problemes i reptes que estem proposant.

Anant una mica més lluny, la comarca es posa d’acord per poder avançar de manera integral i decidida cap a la sostenibilitat, per tant, no hauria de proposar ni admetre projectes que no estiguessin alineats amb la visió sistèmica de la realitat que es proposa en aquest Pla estratègic que tenim a les mans, el Fem Garrotxa.

 

El projecte Fem Garrotxa no es pot entendre com a un Pla estratègic a l’ús; aquí no s’hi troben accions per desenvolupar, ni la seva temporalitat formal, ni tan sols el cost estimats o la prioritat. Amb fidelitat al plantejament inicial de participació, el que recull aquest document són les aspiracions de la població de la Garrotxa envers el futur del nostre territori. Unes aspiracions que es recullen en els objectius, els reptes i, finalment, en accions clau -. En aquest marc no cal buscar-hi accions, sinó que les accions seran proposades pels diversos actors: Administració, associacions, empreses, grups d’influència o particulars, entre d’altres. Així doncs, el document s’ha de veure com una guia que permet avançar en una visió totalment sistèmica per afrontar els problemes. Cada una de les accions proposades haurà de ser contrastada respecte a la sostenibilitat mitjançant una avaluació crítica en el marc del present document, i el resultat de qualsevol acció haurà de posar de manifest aquells aspectes en què ha millorat la sostenibilitat i aquells que s’han vist afectats de manera negativa. Aquesta lògica i manera de funcionar ens ha de permetre avançar amb garanties cap un model realment sostenible, transformador i regenerador de la nostra societat.