El propòsit del Fem Garrotxa:

“Transformar el territori i la seva governança, per tal de construir un model sostenible i regeneratiu i treballar de manera coordinada i participativa entre tots els actors del territori, amb transparència, equitat i el màxim de consens possible, mitjançant un procés de revisió i avaluació contínua d’aquest pla estratègic.”

#FemGarrotxa
Els inicis…​

Tot va començar l’any 2018 quan la Garrotxa va ser escollida com a un dels casos pràctics del projecte Municipis en Transició. El MiT és un projecte internacional que va nèixer amb la voluntat de crear un marc de referència, desenvolupar, estructurar i posar en pràctica una nova manera de connectar l’administració pública dels municipis amb les seves comunitats. Contextualitzat en un moment històric on els territoris d’arreu afronten grans reptes, i adoptant metodologies inspirades en el Moviment de Transició, el MiT proposa la col·laboració entre la societat civil i els municipis per a una transformació sostenible i basada en les necessitats locals.

Després d’un acurat procés de selecció el MiT va escollir la Garrotxa, amb la proposta La Garrotxa Territori Resilient impulsada per la Cooperativa sense ànim de lucre Resilience Earth i ADRINOC. Els motius principals d’aquesta elecció eren per l’històric i extens teixit social, per la seva experiència en iniciatives de transformació social, ecològica, educacional, econòmica i turística i que treballa cap a un model de resiliència territorial. En un context d’alta diversitat i dissensions entre sectors de la societat, a la Garrotxa hi ha exemples esperançadors de diàleg i acció conjunta.

Anys de treball, anys de vincles…​

Des dels inicis sabem que la Garrotxa té la peculiaritat de no ser un sol municipi, sinó que és una comarca formada per vint-i-una entitats locals, el Consell Comarcal de la Garrotxa, del que en destaquem organitzacions públiques com el CASG, DINAMIG, IME o SIGMA que actualment gestionen la majoria de serveis de la Garrotxa especialitzats en els àmbit de treball social, economia, educació i medi ambient i la societat civil activa, representada en més de 500 organitzacions locals.

La relació entre agents públics, privats i societat civil ha estat la clau de tot aquest procés! 

2020 comença el Fem Garrotxa!

El camí que ens porta fins aquí té l’inici en l’encàrrec del president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Santi Reixach Garriga, que va demanar de buscar una estratègia per fer front, amb garanties, als problemes complexos que es presenten actualment a les nostres societats, una mirada al present i al futur.

“Generar un document estratègic de manera participativa que defineixi les bases per millorar la governança del territori. Aquest document ha d’esdevenir en una estructura que permeti que el desenvolupament territorial es realitzi de manera coordinada entre tots els actors del territori, amb transparència i el màxim consens possible, lluny de les decisions arbitràries, partidistes o imposades.”

Va demanar, també, establir un sistema de suport a la decisió basat en la confiança i la col·laboració entre els diversos actors de la comarca. Pensant com resoldre aquesta demanda, ens vam adonar que les estratègies que fins ara s’havien utilitzat per fer front als problemes ja no resultaven efectives per resoldre els problemes d’elevada complexitat que avui i en el futur ens tocarà d’afrontar. Les eines de què disposem estan pensades per segmentar i simplificar els problemes, afrontant-ne la resolució per parts, una lògica de pensament que també es transcriu cap a la lògica organitzativa. És així com ens trobem amb una organització estructurada en seccions i grups de treball estancs preocupats per resoldre i entendre una única part del problema, en la qual s’obvia una visió conjunta de la realitat i no es determina si les solucions proposades tenen afectacions negatives envers el conjunt. Un dels objectius principals del Pla estratègic és buscar estratègies de resolució que abordin les solucions als problemes de manera global, i no s’oblidin de les interaccions dels diversos segments ni de les dinàmiques externes que hi tenen relació i interactuen.

Creiem que ens cal tenir la visió holística i sistèmica de la realitat ben present per resoldre realment els problemes. Així doncs, ens cal modificar tant el model de funcionament de les nostres estructures, com ser capaços d’avantposar l’interès comunitari per sobre dels interessos individuals.

És així com es planteja el Fem Garrotxa, amb la voluntat de posar en marxa una metodologia que ens ajudi a tirar endavant un procés amb noves eines i estratègies de present i de futur per a la Garrotxa.

La veu de la comarca; el procés participatiu Fem Garrotxa

El Fem Garrotxa s’ha articulat sobre un procés de participació ciutadana ampli i obert. Aquest procés s’ha fonamentat en la resposta a enquestes massives (fins a 2.200 respostes), la realització d’enquestes personalitzades (fins a 150 respostes), la participació en 16 taules temàtiques lligades als ODS (amb 600 persones participants) i més de 3.000 reproduccions de les gravacions de les taules temàtiques. A més, els 21 municipis de la comarca hi han participat de manera activa i implicada des d’un inici (3 reunions d’alcaldies i consells d’alcaldes), 30 entitats públiques del territori, 23 centres educatius (2 trobades amb els directius del 57 centres educatius de la comarca i 240 respostes en els tallers fets amb infants i joves). El nivell de participació global és de fins a 6.500 persones, un 11,3% de la població de la comarca, amb una representativitat territorial remarcable, una dada del tot exitosa quan parlem de participació.

El Fem Garrotxa es desenvolupa gràcies a la feina de moltíssimes persones, però destaquem la implicació de dues comissions que han fet possible la gestió del projecte en la seva fase de creació: la Comissió Estratègica (CEG), formada per 7 persones encarregades d’assumir la creació de la metodologia, el desenvolupament del procés participatiu, la presentació i validació de l’estratègia i la creació i manteniment de la comunitat tècnica. La Comissió Ciutadana (CSA), formada per 13 persones que recullen la diversitat cultural i social de la Garrotxa. Una comissió encarregada d’assumir la validació de la diagnosi de l’estat de la comarca, definir les línies estratègiques de treball, definir les accions per desenvolupar les línies estratègiques i validar el contingut del Pla estratègic. Alhora, destaquem l’adaptació d’una eina específica de seguiment, control i avaluació que és l’Observatori per al desenvolupament sostenible de la Garrotxa (ODSG). Una eina ja existent abans del Fem Garrotxa, però reconvertida per tal de poder fer l’avaluació i seguiment dels objectius operatius, reptes i accions clau definits al nou Pla estratègic. Per fer possible l’ODSG es compta amb la col·laboració d’una comunitat tècnica que proporciona les dades i amb un sistema de recollida i elaboració de la informació que vol actuar com a quadre de comandament de tot el sistema.

#FemGarrotxa [email protected]